Periodista. És Secretari General de la Federación de Sindicatos de Periodistas (FeSP) des de la seva creació al 2001. Ha treballat als diaris Poble Andorrà, Diario de Barcelona, Tele/Expres i El País des de 1984. Dirigí el setmanari català El Món i va ser cap de premsa de la Universitat de Barcelona. Va ser membre de la directiva del Col·legi de Periodistes de Catalunya, membre fundador i primer president durant vuit anys, des de 1993, del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC).

↑ Pujar

Va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, i des de 1987 és realitzador de televisió, treballant al programa 30 minuts de TV3 on al costat de Montse Armengou ha realitzat documentals com Operació Nikolai (1992), Cambó (1996), Els nens perduts del franquisme (2002), Les fosses del silenci (2003) o El comboi dels 927 (2004).

L'any 2002 va realitzar, juntament amb Armengou, el reportatge Els nens perduts del franquisme, pel qual foren guardonats amb el Premi Nacional de Periodisme concedit aquell any per la Generalitat de Catalunya per la seva aportació rellevant al periodisme d'investigació històrica que representa un progrés en aquest gènere periodístic en la televisió.

↑ Pujar

És reporter del programa 30 minuts de Televisió de Catalunya des de la seva creació en l'any 1984. Ha cobert per als informatius de la televisió catalana esdeveniments internacionals de tanta transcendència com la guerra del Golf, Afganistan, Bòsnia i Kosovo. Ha estat testimoni de les revolucions d'Iran, Checoslovaquia i Filipines, així com de la revolució zapatista a Mèxic o la de Chávez a Veneçuela. Precisament el seu reportatge sobre la revolució checa: Checoslovaquia, el cor de la revolta, li va valer el premi Ondas Internacional de 1990. Així mateix el seu documental Les Roses de Sarajevo del 1996, va ser finalista a la Ninfa d'Or del Festival de Montecarlo. Al marge del periodisme, ha dirigit durant més d'un any l'oficina d'ajuda humanitària que l'Ajuntament de Barcelona havia instal·lat a la ciutat de Sarajevo, una vegada acabada la guerra. El 2001 codirigí amb Josep María Doménech la seva primera pel·lícula documental, Balseros, que obté desenes de premis internacionals i que el el 2004 és nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Documental.

Recentment acaba d'estrenar la seva segona pel·lícula, Setembres, en la qual es narren les històries d'amor de diversos personatges anònims que compleixen condemna en les presons espanyoles. En el Miami International Film Festival 2007 va rebre un Premi Especial del Jurat per la sensibilitat a l'hora de contar històries d'amor en les diferents presons d'Espanya. Gran afeccionat al reggae i a altres mostres de la cultura tropical, Carles Bosch passa llargues temporades en el seu amagatall del Carib. Algunes de les històries d'aquest, el seu primer llibre de ficció, retraten aquest món. El seu altre món és clarament urbà i actual.

↑ Pujar

De família de militars, a més de la carrera de les armes, va estudiar Història, doctorant-se per la Universitat de Barcelona.

Oposat al franquisme va ser, en la dècada dels 70, un dels capitans participants en la reunió fundacional de la Unió Militar Democràtica.

Després de l'intent de cop d'Estat del 23-F, abandona voluntàriament l'exèrcit, per a dedicar-se a l'ensenyament de la Història a la Universitat de Barcelona i també col·labora amb diverses universitats nord-americanes.

És autor de més de 30 llibres i multitud d'articles en mitjans de comunicació.

↑ Pujar

Va començar la seva vida professional a Bilbao i posteriorment, a Madrid, va treballar sis anys a Cambio 16. Instal·lat a Barcelona des de 1978, comença a TVE com a col·laborador. Ha treballat per als informatius diaris de la cadena, i els programes Línia 900 i El Escarabajo Verde, on encara continua. Membre de la darrera junta directiva de l'Associació de la Premsa de Barcelona, Castelló va participar en la fundació del propi Col·legi de Periodistes i el Sindicat de Periodistes de Catalunya.

↑ Pujar

Llicenciada en l'especialitat d'Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona, Master en Història a la Universitat de Centreamèrica de Nicaragua, i Doctoranda del Programa de Doctorat d'Història d'Amèrica de la Universitat de Barcelona.

Experiència professional a Nicaragua (1987-2001):

• Docent a l'Escola Rodolfo Sánchez de la Asociación de Trabajadores del Campo (ATC).
• Investigadora dels centres d'investigació: Instituto Nicaragüense de Investigaciones Económicas y Sociales (INIES), en CENZONTLE, i al Centro de Investigación y Acción de la Mujer (CIAM).
• Fundadora de la ONG nicaragüenca Colectivo Gaviota i Coordinadora del Programa de Defensorías de los Derechos de las Humanas de la Región Autónoma del Atlántico Norte (RAAN) de Nicaragua.

Entre les seves publicacions destaca Políticas de Género durante el Liberalismo: Nicaragua 1893-1909.

↑ Pujar

És president del Sindicat de Periodistes de Catalunya i secretari d'organització de la Federación de Sindicatos de Periodistas de España.

Diplomat en periodisme per la Escuela Superior de Periodismo del Instituto Grafotécnico de Buenos Aires i tècnic en informació d'extensió agraria.

Exerceix el periodisme a Espanya des de 1977. Col·laborador a diferents publicacions, ha dirigit mitjans del Grupo Zeta i els suplements especials Catalunya TV i Stadium del Correo Catalán. Director executiu del diari oficial dels Jocs Olímpics Barcelona'92.

És coordinador de publicacions de la consultoría de comunicació Ofri SL. Coordinador del Forum DocuMens, pel desenvolupament de la gestió documental.

És professor del temari Periódicos de empresa als cursos de postgrau de Comunicació Empresarial i Noves Tècniques de Comunicació d'Empresess de l'IDEC, Universitat Pompeu Fabra, i de Comunicació Social i Empresarial de l'Escola d'Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona.

Ponent del I Encuentro de Periodistas del Mediterráneo i a la V Convención de Periodistas de España.

↑ Pujar

Doctor cum laudae en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Va cursar Estudis de postgrau a la Sorbonne de París.

Catedràtic d'Història Universal Moderna i Contemporània a la Universitat dels Andes (Veneçuela), entre 1968 i 1970. Professor titular del departament d'Història d'Amèrica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, des de 1975.

Ha donat diversos cursos de postgrau i doctorat a la New York University (EE.UU., 1985), la Universitat Central de Veneçuela (1989 i 1991), la Universitat de la República, Montevideo (Uruguai, 1994) i la Pontificia Universidade Católica de São Paulo (Brasil, 1997).

Ha publicat més d'una desena de llibres dels que destaquen en el tema d'Amèrica: Sèries estadístiques per a la història de Veneçuela (1970), La por a la revolució. La lluita per la llibertat a Veneçuela (1777-1830) (1979), Terra ferma. Història de Colòmbia i Veneçuela (1987), Orejanos, cimarrones y arrochelados. Los llaneros del Apure (1988), i El rechazo a la civilización. Sobre quienes no se tragaron que las Indias fueron esa maravilla (2000).

↑ Pujar

Ha estat vinculat principalment amb la televisió, el cinema i la publicitat des de 1994. Ha realitzat el curtmetratge 26 grados a la sombra (1996) i ha dirigit diversos documentals, entre d'altres, El camino del agua (1998) rodat a Burkina Fasso, i Krakers (1992) sobre el moviment okupa a Amsterdam. També ha treballat com director de fotografia i operador de càmera per a diversos programes, sèries de televisió i spots publicitaris.

Amb Los heramnos Oligor va aconseguir, el 2005, el Premi al millor documental i el Premi del públic en el Docupolis i el Premi del públic del Festival de Màlaga.

↑ Pujar

Llicenciat en Ciències de la Informació. Periodista especialitzat en Afers Internacionals des del 1976, en què entra a formar part de la redacció de Mundo Diario. Després ingressa a Diario de Barcelona, cobrint la mateixa àrea informativa. Col·labora en diverses publicacions fins que el 1983 entra a formar part dels Serveis Informatius de TV3, des dels que ha cobert els esdeveniments informatius més destacables de finals del segle XX i les crisis i processos posteriors a l'onze de setembre. Actualment és redactor en cap dels Serveis Informatius de TV3.

Co-autor dels llibres Las huelgas contra Franco (1939-1957), Ed. Planeta, 1978, i El món en un minut i mig d'Edicions La Magrana, 1999 .Autor del llibre Detrás de la cámara, de la col·lecció Guerras y Conflictos de l'editorial Salvat, 2002, on l'autor reflexiona sobre l'experiència vital i professional com a enviat especial.

↑ Pujar

Especialitzada en reportages i documentals, la majoria emesos per TVE, cadena per la que treballa des del 1984. Al 1991, va formar part de l'equip fundador del programa Línea 900, on hi va estar durant set anys. El 1997 crea el programa Gran Angular, espai que forma part de la programació de TVE per a Catalunya i el dirigeix fins el 2004. També ha fet documentals per a l'audiència infantil (UER-TVE). A més a més, presideix l'Associació Cultural Banda Visual on desenvolupa projectes d'educació en comunicació. Actualment és la directora del programa-web Granangular.cat de TVE Catalunya.

↑ Pujar

Realitzador de televisió. S'inicia al camp de la televisió als anys 80 com a realitzador de la Televisió del Baix Llobregat i Televisió d'Igualada. Entra a treballar a Televisió Espanyola a Catalunya el 1984, primer als serveis informatius i después als programes Teledues i Teleuna, especialitzant-se ja en el món dels reportatges. Formà part de l'equip de Linea 900 durant 8 anys, firmanat reportatges com La Semilla del Odio (premi FIGRA 1997), Ropa Usada: negocio sin fronteras, Los Campos de Concentración de Franco i Mauthausen: el deber de recordar. L'any 2000 s'incorpora a l'equip de Gran Angular fent treballs com L'escola excel·lent (premi Ciutat de Barcelona), Pensar la llibertat, o En construcció. En l'actualitat és sotsdirector i realitzador del programa-web Granangular.cat, punt de trobada de documentalistes i realitzadors.

↑ Pujar

Gran amic de Josep Mª Huertas, és Jutge Magistrat del Consell General del Poder Judicial. És professor de l'Escola de Policia de Catalunya Mossos d'Esquadra.

Membre de Jueces para la Democracia. I, sobre tot, és un home amb fama de parlar clar. D'entre les seves publicacions cal destacar, recentment, l'aparició de In-justicia, un dur exercici d'autocrítica del sistema judicial, acompanyat de propostes i solucions.

↑ Pujar

Periodista i professor de la Universitat Pompeu Fabra. Juntament amb Miquel Garcia Horcajo va ser l'autor del primer audiovisual en llengua catalana que va guanyar un Premi Ondas en la categoria Internacional i un Ortega y Gasset l'any 1989 pel reportatge Raval: l'últim esglaó, emès en el programa Trenta Minuts de Televisió de Catalunya. Va crear i dirigir l'espai de reportatges en català Línia 900 de Televisió Espanyola, emes des dels estudis de Sant Cugat, que va passar a ser emès en castellà el 1990 per a tota l'àrea de cobertura de TVE. Creador i director del programa de divulgació científica Quequicom, del canal 33 de TVC, Televisió de Catalunya.

És autor dels llibres El espíritu del reportaje i El reportero en acción, de Publicacions de la Universitat de Barcelona

↑ Pujar