Projecte
Salutació del president de l'SPC
Kinocscat neix de la inquietud del Sindicat de Periodistes de Catalunya per superar el caràcter efímer del nostre treball; un caràcter efímer més vinculat al temporalitat de la notícia que a la profunditat de la nostra tasca.
El documental periodístic és, amb molt, la menys efímera de les nostres tasques; estan atrapant un moment de la història i convertint-ho en això: un document. En ell caben els grans esdeveniments en tota la seva magnitud; però també el seu reflex en la història mínima d'una família o d'un individu que és on, de vegades, es veu en la seva dimensió real el pes dels grans esdeveniments.
Tota aquesta obra dels nostres informadors passa efímera per les pantalles de les nostres televisions, on és tot just atrapada per uns pocs; després passa als arxius, aquests golfes de l'actualitat.
Aquesta mostra dedicada als documentals de les nostres televisions aspira a rescatar-los, a posar-los en la dimensió de la gran pantalla; a tenir almenys una setmana dedicada als col·legues que fan del documental la joia del periodisme.
És també un petit però merescut reconeixement als informadors que, portan els seus maldecaps més enllà de la estricta tasca professional, posen en això tot el seu talent i no dubten a arribar al sacrifici per a convertir-se en els ulls dels ciutadans i apropar-los a la informació.
Aquest març neix Kinocscat i des de l'SPC li augurem una llarga vida; la que ens estan assegurant el talent i la vocació dels professionals de les televisions catalanes.
Dardo Gómez
President del Sindicat de Periodistes de Catalunya
Què és Kinocscat?
Dintre de les activitats i objectius del Sindicat de Periodistes de Catalunya es troba el d'aproximar la realitat de la nostra professió a la ciutadania i mostrar l'obra de les dones i homes que treballem per a acostar-los la informació.
Al mateix temps vam aspirar apropar els debats de la professió periodística a la ciutadania, per tal d’evidenciar que aquestes qüestions no són només dels professionals de la informació, sinó que és la societat la qual ha d'exigir el seu dret a la informació i implicar-s'en la seva defensa i el seu desenvolupament.
Com part d'aquest objectiu hem organitzat aquest primer cicle de documentals de les televisions públiques catalanes amb el qual pretenem:
- Mostrar la qualitat dels documentals realitzats a les TV catalanes que, en molts casos, han sigut mereixedors de guardons internacionals, i presentar els professionals responsables al públic en general.
- Mostrar el documental com una obra a mig camí entre el cinema i el periodisme.
- Aprofitar per tractar en els debats els dos branques que ens interessen a aquest projecte: com treballa el professional de la informació, tant amb els dades com amb els sensibilitats de’l espectador, i tractar els tems que han inspirat les obres com a objectiu primari del treball presentat.
- Animar els realitzadors catalans a abordar els temàtiques de comunicació en les seves obres donis d'un punt de vista propi.
- Instar les productores i els organismes públics a invertir i donar suport als projectes de pel·lícules de no ficció realitzats des de Catalunya amb una vocació periodística.
Per què Kinocscat?
A finals del segle XIX va néixer Denis Abramovich Kaufman, més conegut pel seu pseudònim: Dziga Vertov.
Aquest Polac, fill d'una famíia jueva, va estudiar música al conservatori de Bialystok fins que la seva família es va traslladar a Moscou i més tard a Sant Petersburg, on Kaufman va començar a escriure i així, interessat pel futurisme rus, va adoptar el pseudònim de Dziga Vertov, que significa gira, baldufa en ucrainès.
El 1918 el Comitè del Cinema de Moscou el va contractar per a treballar a Kino-Nedelia (Cinema-Setmana, setmanari cinematogràfic de notícies d'actualitat soviètic), a Moscou. Va treballar muntant noticiaris cinematogràfics durant tres anys.
La seva primera pel·lícula com a director va ser L'aniversari de la Revolució (1919), seguida de La batalla de Tsartitsyn (1920), El tren Lenin (1921) i Història de la guerra civil (1922). En aquestes pel·lícules Vertov va explorar les possibilitats del muntatge, ensamblant fragments de pel·lícula sense tenir en compte la seva continuïtat formal, temporal, ni lògica, buscant sobretot un efecte poètic que pogués impactar els espectadors.
Al 1919, Vertov i altres joves cineastes van crear un grup artístic units per un concepte de cinema que rebutja del pla tots els elements convencionals: des de l'escriptura prèvia d'un guió fins a la utilització d'actors professionals, passant pel rodatge en estudis, els decorats, la il·luminació, etc. El seu objectiu era captar la veritat cinematogràfica, muntant fragments d'actualitat de manera que permetessin conèixer una veritat més profunda que no pot ser percebuda per l'ull. Segons el propi Vertov, "fragments d'energia real que, mitjançant l'art del muntatge, es van acumulant fins a formar un tot global", permetent "veure i mostrar el món des del punt de vista de la revolució proletaria mundial".
Aquest grup es va dir Kinocs (Cinema-ull).
